Vida després d’un ictus: «No es un chollo pero hay que seguir adelante»

Com em va dir un afectat castellanoparlant que després de dos durs anys s’ha recuperat gairebé en totalitat després d’estar més d’un any en cadira de rodes i sis mesos postrat al llit «No es un chollo pero hay que seguir adelante, los chollos están en la vida y hay que luchar para volver a ser partícipes de ella«.

I és que d’un dia a l’altre de trobar-nos en una bona condició física ens tornem en discapacitats necessitant l’ajuda de les nostres persones més properes per seguir endavant. Això no és fàcil per a ningú però el primer que hem de fer és afrontar la nostra situació i tirar endavant.

Hem de ser conscients que el nostre cervell és summament plàstic i que canviarà la seva forma per suplir les mancances que s’hagi produït l’ictus. Gairebé la totalitat de malalts d’ictus experimenta una gran millora i en moltes ocasions aquesta millora és gairebé totalment o fins i tot completa.

He vist pacients que no podien moure les seves extremitats ni sentir res i amb el transcurs dels anys han acabat portant una vida normal per això hem de ser optimistes perquè sent optimistes estarem ajudant al nostre cervell a dedicar-se completament a allò que més necessita: suplir el teixit danyat i produir noves connexions neuronals.

Des d’aquí volem animar-vos a tots aquells que estigueu passant per aquest moment tan dur, penseu en positiu i festejar cada avanç perquè es pot aconseguir, jo ho he vist i no una sinó centenars de vegades.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *